L’alcalde proposa a un centenar d’alcaldes i alcaldesses d’arreu de l’Estat la creació d’una Plataforma d’Ajuntaments per a l’Habitatge Digne

L’objectiu és el d’organitzar una trobada conjunta a finals de setembre per definir les línies d’actuació de la plataforma amb els consistoris interessats
L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha enviat avui una carta a 103 alcaldes i alcaldesses d’arreu de l’Estat espanyol, que han mostrat el seu interès i han demanat informació al consistori sobre les mesures adoptades per l’Ajuntament de Terrassa en matèria d’habitatge social, on proposa la creació d’una Plataforma d’Ajuntaments per a l’Habitatge Digne i contra la Pobresa Energètica. En l’escrit tramès als alcaldes i alcaldesses, Ballart afirma que: “l’habitatge és un dret bàsic de les persones que contribueix a la integració social i a la qualitat de vida, i pensem que des del municipalisme es poden provocar grans canvis”.

 

01

La intenció de l’alcalde és organitzar una trobada a finals de setembre per poder fixar les bases, els objectius i les línies d’actuació d’aquesta Plataforma d’Ajuntaments per a l’Habitatge Digne, que restaria oberta a qualsevol ajuntament que volgués adherir-se, i que permetria a les entitats locals tenir més força de cara a aconseguir canvis en les polítiques de dret a un habitatge digne.

L’Ajuntament de Terrassa, davant la passivitat de les entitats bancàries amb l’acompliment de les seves obligacions com a propietaris, va ser pioner, a finals de l’any 2013, en iniciar actuacions legals contra les entitats financeres que concentren habitatges buits al municipi. A data d’avui, s’han obert un total de 802 expedients sancionadors.

Gràcies a aquesta mesura, s’han posat molts habitatges en el mercat de lloguer i la primera de les entitats financeres multada ha cedit a l’Ajuntament la gestió dels pisos per posar-los en lloguer social. El passat 22 de juliol, el consistori va guanyar la primera sentència judicial al respecte, que desestimava el recurs presentat per una entitat bancària contra la sanció coercitiva que se li va imposar des de l’administració local per tenir un pis buit durant més de dos anys.

La ciutat de Terrassa és una de les més afectades per la problemàtica dels desnonaments i per la concentració de pisos buits. Segons dades del poder judicial, al partit judicial de Terrassa s’han admès a tràmit 5.241 execucions hipotecàries durant el període de 2008 al 2014. A la vegada, es calcula que la ciutat té prop de 4.000 vivendes buides que pertanyen a entitats financeres.

En aquest context, l’Ajuntament de Terrassa ha portat a terme diverses actuacions. Així, el juliol de 2011 es va crear una taula de negociació amb totes les entitats financeres i el gener de 2012 es va crear la primera Oficina d’Intermediació Hipotecària, per acompanyar les famílies en la negociació del seu deute amb l’objectiu de paralitzar els desnonaments, aconseguir la dació en pagament i un lloguer social a la pròpia vivenda. El desembre de 2012 es va crear la regidoria de Polítiques Socials d’Habitatge i es va posar en marxa un nou servei que complementava les actuacions que es desenvolupen en el marc de la Regidoria d’Habitatge.

El Servei de Polítiques Socials d’Habitatge integra l’Oficina d’informació, assessorament i intermediació en deute hipotecari i d’impagament de lloguer, que ha atès, des de la seva creació, 1.994 famílies i ha aconseguit que 433 famílies es quedin al seu habitatge habitual. El gener del 2014 el Servei va crear la Taula de Desnonament d’Urgència, degut a l’elevat nombre de desnonaments que encara hi ha a la ciutat de famílies amb un perfil de vulnerabilitat. Es tracta d’un servei integral que ha creat també un fons d’habitatges propi de l’Ajuntament per donar resposta a situacions especials i d’emergència que es deriven de l’Oficina i de Serveis Socials. L’objectiu d’aquest fons es dinamitzar el parc d’habitatges buits de la ciutat de titularitat privada, que es complementa amb els habitatges públics disponibles en cada moment, per posar-los a disposició de les famílies amb una renda de lloguer social. Aquest fons d’habitatges ha facilitat lloguer assequible a 162 famílies amb perfil de vulnerabilitat.

Per últim, l’Ajuntament ha fet un estudi dels pisos buits de la ciutat, on s’ha comprovat que més de 4.000 són d’entitats bancàries, que aquests propietaris no compleixen amb les seves funcions, és a dir, no tenen cura dels habitatges, fet que provoca problemes de convivència, cohesió i planificació de la ciutat